El canvi climàtic és una realitat per molt que alguns s’entestin en negar-la. Després d’anys negacionistes i molta mandra dels poders públics a l’hora d’invertir en resiliència urbana i refugis climàtics, ara ens adonem que fem tard. Un gran nombre d’habitatges no es troben equipats per poder suportar la climatologia extrema —onades de calor, de fred, danes, ventades, etc.; la via pública no és protectora ni resilient la majoria de les vegades —manca d’ombra, de mobiliari, de punts d’hidratació; i per últim, els refugis climàtics d’interior són escassos i amb horaris d’obertura que no responen a les necessitats plantejades. D’altra banda, sí que les piscines d’estiu o les platges —també fluvials— les tenim a tot el territori estratègicament distribuïdes, excepte allò que podríem considerar “forats negres climàtics” com Roquetes.
L’excés de mortalitat atribuïble a les altes temperatures és una realitat que no volem veure. La fractura d’aquest fenomen delma tres grans poblacions diana: gent gran amb patologies associades, infants que mostren vulnerabilitat tèrmica i treballadors/es exposades a temperatures extremes en les seves feines a l’exterior tot i els protocols preventius. No parlem d’una anècdota, durant el que portem d’estiu hi ha hagut tres onades de calor —Sant Joan, festes majors de Roquetes i al voltant del 15 de juliol—, amb temperatures màximes que des del 13 de juny —i només exceptuant el 12 de juliol, un dia de més de quaranta— s’enfilen per sobre dels 35° i, amb una temperatura rècord el dia 8 de juliol amb 42,4°. Les xifres de mortalitat atribuïbles a Catalunya (536 persones), i a la província de Tarragona (110 persones) des del passat 15 de maig així ho constaten. El secretari de Salut Pública, Sr. Esteve Fernández, en declaracions a la premsa el 10 de juliol, deixava anar aquesta afirmació: “Estimem que hi ha tres vegades més morts per calor que l’any passat”.
Segons un estudi de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA), la desigualtat socioeconòmica impacta directament sobre les possibilitats de protegir-se de la calor. A menys renda disponible, menys confort tèrmic i més risc de mortalitat. Aquest mateix estudi defineix un perfil de risc davant la calor i les temperatures extremes: una dona gran, malalta, resident a un barri de rendes baixes i sense climatització. Aquesta desigualtat només és parcialment reversible des de les polítiques públiques: transformació urbanística, polítiques d’habitatge i xarxa de refugis climàtics.
Dos exemples a Roquetes de mala praxi en la gestió pública. Una de les decisions més àgils i diligents de l’equip de govern republicà en aquells temps fou la inutilització de la piscina d’estiu. Aquella era una piscina que necessitava inversió per poder solucionar els problemes que les fuites i els anys de desgast amb un manteniment just comportaven. Quan parlem de polítiques públiques cal, abans de prendre decisions, valorar-ne el seu abast i proposar les alternatives. Si actuem des del populisme emocional, les possibles solucions irreflexives sempre acabaran empitjorant els problemes complexos. En aquells moments ja fa més de 12 anys, les autoritats republicanes van optar per solucions simples, immediates i improductives (populisme en vena); que la piscina perd i ens hem de rascar la butxaca pública en reparar-la?, piscina tancada. Avui Roquetes és l’únic municipi de la comarca que no disposa de zona de bany pública. Avui la ciutadania comprova com una acció del govern elitista republicà exclou de les inversions redistributives els més vulnerables negant la piscina més universal i democràtica. Avui les elits locals republicanes a Roquetes priven de la piscina d’estiu amb el convenciment de no haver d’invertir per revertir situacions que personalment tenen resoltes amb els recursos privats i el patrimoni familiar. Es van negar i van votar en contra de la moció presentada per tots els grups de l’oposició fa un any (agost de 2025), i un estiu més condemnen infants i famílies a sortir de Roquetes si es volen atenuar les temperatures infernals que converteixen les cases en forns.
El desembre de 2022 s’aprovava al Parlament la Llei dels barris i viles de Catalunya, el Pla de Barris (2025-2029) dedicarà 1.600 M€ en cinc convocatòries per finançar projectes urbanístics transformadors (transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària). Ens trobem a la segona de les cinc convocatòries previstes, Roquetes ni està ni se l’espera.
Sé que no guanyaré simpaties per manifestar i dir el que dic; crec que la gestió pública i el projecte de ciutat no pot quedar reduït a festes, esdeveniments i agenda lúdica, necessita una implicació i un treball més seriós que redistribueixi la riquesa i millori la qualitat de vida de tothom sense excepció.
